Què diuen els aucells?

01.05.2009

Anau-los-ho a demanar a ells mateixos, si us volen si us volen respondre. Lo seu llenguatge no és gaire entès ni conegut per los hòmens que corren avui dia; mes los pagesos i pastors, que els senten sovint i els tracten més de prop, i, per lo tant, ne saben més que els savis, han provat, fa centúries, d'interpretar algun de sos cants, i amb prou feines han arribat a traduir-ne algun passatge d'ací d'allà, en dites, adagis i versos estranys, com los que anau a sentir. Si tot cant sol tenir una lletra, aquesta és la lletra del cant dels aucells, tal i com la gent bosquerola me l'ha ensenyada a i mot per mot, sense guanyar ni perdre. 
  

                                                       I

Comencem per lo que diu la piadosa i matinera oreneta als qui dormen fins a alta hora dominats pel vici de la peresa, com si no tinguessen res que fer: 

Lleva't, lleva't dematí. 

A l'Empordà l'oreneta dóna el mateix bon consell; mes, per avergonyir el dorment, li conta lo que ella ha fet, com a glosa de son tema:

M'he llevat,
M'he rentat, 
He esmorzat, 
He anat a Montserrat, 
I tu encara ets al llit?
Lleva't de matí, de matí. 

No és veritat que l'oreneta, l'aucell que, segons diuen los infants, és pecat matar-lo, parla com un àngel? L'Angel de la Guarda mateix és qui ens diu i ens repeteix cada dia: 

Qui vol a Déu servir,
s'ha de llevar de ma