Retorn del trobador

01.11.2013

Vell i cansat d'anar pel món un dia
lo pobre trobador torna a sa llar,
que és en lo cor d'una gentil masia
que el Ter mira a ses vores blanquejar.

Més blanqueja sa llarga caballera
que al sortir d'eixos marges era d'or.
Que anys han passat! Lo riu ni la ribera
ja no coneixen a son vell cantor.

No el coneixen los jóvens llenyataires
amb qui féu camilleres un abril.
Ai! eixos són los néts dels camillaires,
ja no en resta un d'aquell estol gentil!

No el coneixen les nines que a garlandes
joguinegen i dansen per lo prat;
ni els cantadors per qui dictà corrandes,
cobles i goigs que els vents han esbullat.

[...]

Comentari

FLORIDA I COMBUSTIó DE LA POMEROLA
El poema La Pomerola reflecteix el triomf i el fracàs de la poesia en el mateix poeta. Consta de 369 versos, que presentem dividits en sis cants o seccions que descrivim de la manera següent.

I. Retorn del trobador
Aquest cant és format per 28 quartetes de versos decasíl·labs amb rima consonant que segueix l'estructura A B A  B. Hi observem l'alternança exacta de rima femenina als versos imparells i masculina  als parells. És el cant més extens, amb 112 versos. S'hi narra el retorn del trobador a la masia de la seva infantesa, a les vores del Ter, i el desconhort que sent, en no veure's reconegut als llocs que reconeix. A la meitat comença un ubi sunt? dialogat amb els masiaires, que  culmina amb la pregunta del trobador  sobre la pomera singular que antany presidia aquells paratges. En respondre-li que les seves branques cremen a la llar convertides en llenya, esclata en plors i els masiaires inquireixen sobre la identitat del visitant. És un cant, doncs, construït amb una part de narració i  una altra de dramatització, un diàleg entre el trobador i els masiaires.
[...]