Roser de tot l’any, 1 d’octubre

01.10.2008

         A reveure, amb Déu siau

                                     Aguiló 

La tardor de la vida se m'atansa, 
mes, ai!, les flors no em deixaran cap fruit, 
sols me deixen lo fruit de l'esperança 
de quant la vida riu avall s'ha enduit. 

De quant deixo en lo món res se me'n dóna, 
mon somni renadiu vola més alt; 
ma lira, mos amics i ma corona, 
adéu, jo a tots vos trobaré allí dalt.