Se'n cansaran?

01.10.2012

Totes les ones de la mar
m'han envestit en so de guerra,
tot udolant com a lleons,
com a lleons sedents de presa.
Han rodolat pel meu damunt 
obrint ses boques de caverna,
roges d'enuig i lleig verí,
plenes d'insults i d'anatemes.
L'una m'ha dit «mal sacerdot»;
l'altra m'ha dit «dolent poeta»;
l'altra«rebuig del temple sant,
quan te veurem pres en cadena,
en lo bell fons de la presó,
colgat set canes sota terra!».

Los cops de mar d'un a un
van rodolant sobre ma testa,
com una mola sobre el gra,
com l'eugassada sobre l'era..
Mes lo meu front està serè,
mon esperit jugant s'hi bressa,
com la gavina en la maror,
com l'aligot en la tempesta.

Totes les ones de la mar
no poden rompre un gra d'arena.

                         Novembre 1896