Somniant L’Atlàntida

01.09.2014

Lluir se veia una perla
al bell pregon de la mar;
molts pescadors per haver-la
de cap s'hi deixen anar.

Un de jove, de l'onada
trau la flor dels somnis seus,
mes al dar-la a sa estimada
cau sense vida a sos peus.

Per tu, oh pàtria!, dintre l'ona
vaig altre perla a collir:
del viure, què se me'n dóna
si te la puc oferir?

Comentari

En el poema “Somiant l'Atlàntida” (del volum Pàtria) hi veiem el profund amor a la pàtria, per la qual donaria la vida. Parteix de la paràbola d'un jove pescador que treu una perla del fons de la mar per oferir-la a la seva estimada i com mor en l'intent.  Segurament és fet pels voltants de 1881, quan preparava els materials dels llibres Pàtria (1888) i Canigó (1886).
Tenint en compte que la Quinzena Literària de Folgueroles d'enguany està dedicada al tema de La Pàtria, remarcarem com el poeta en molta part de la seva obra mostra la seva estimació patriòtica, ja sigui pouant les arrels medievals de la nació (com en Canigó), ja sigui amb el contundent enyor de trobar-se separat d'ella (com en L'emigrant i altres poemes fets en alta mar), esdevenint un veritable poeta de la terra, una força tel·lúrica que està per sobre dels avatars de la història i de les obres dels homes i que conforma la voluntat dels pobles (com es pot veure en el solemne diàleg del Puigmal i el Montseny sobre si el tarannà patriòtic ha desaparegut en la gent del país, o en el cèlebre diàleg dels “Dos campanars”), o també implicant-se en la queixa contra el centralisme i l'ofec econòmic d'Espanya essent membre del Memorial de Greuges lliurat al rei Alfons XII  l'any 1885 a resultes del qual va fer el poema “Lo Farell”.