Crònica de la Cadena humana " En Defensa Pròpia"

11.08.2013

Actualitat

Totes les ones de la mar no poden rompre un gra d'arena

Aquest vers és un dels emblemes que el diumenge 11 d’agost de 2013 va guarnir els carrers de Folgueroles. La gent del carrer Major, il·lusionats per ser el punt de partida de la cadena “En defensa pròpia” van afegir el seu gra de sorra al clam per la independència. Els veïns van saber trobar en Verdaguer versos escaients per a la reivindicació que uneix el poble català.

Versos d’enuig: Tota la gent surt de casa/la ciutat sembla que bull/així es mouen les abelles/si es tira una pedra al rusc.

Versos d’utopia: Puja’m a munt de branca en branca/des d’on l’univers com arbre arranca

Versos de perseverància: canto les glòries que espero/per los treballs que passí/en lo camp de les espines les flors que espero collir.

Aquests i altres textos van ser recitats per Anna Maluquer i Lluís Soler davant mateix del museu. Els gegants Gentil iFlor de Neu i el mateix poeta Verdaguer, junt amb el grup casteller els Nyerros i la xocolatada van donar un aire festiu a l’inici de la cadena. Una ruta que va unir, malgrat alguna llacuna en mig del recorregut, la casa Verdaguer de Folgueroles amb el monument al poeta a Vic.

L’acte es va cloure amb parlaments dels dirigents de l’ANC  i el grup Les obeses que van tornar a reivindicar la poesia en el seu breu concert.

La cadena “En defensa pròpia” ha estat, fins avui, l’assaig de cadena humana més nombrosa i, sobretot,la més espiritual perquè la mobilització ciutadana per la independència va tenir com a fil conductor el poeta de Folgueroles, l’home que va elevar la llengua catalana a la categoria literària 

Cadena humana