Flors del Calvari, un llibre inspirat pel dolor i la ràbia

30.05.2016

Actualitat

Ramon Pinyol, en el marc de la Quinzena Literària Verdaguer 2016, va presentar el volum Flors del Calvari a la Casa Museu Verdaguer tot relacionant l’obra amb el període  vital de l’autor, la qualitat literària de les peces, l’opinió  de  la crítica, la tasca ingent de la curadora i l’atreviment i la solidesa de Verdaguer Edicions.  Amb el seu permís, reproduïm alguns dels comentaris que va fer sobre l’obra i la seva edició.

El volum conté algunes de les millors poesies que va escriure Verdaguer i algunes de les millors amb què compta la literatura catalana. Composicions com «La pedregada», «A mos bescantadors», «Ja vostra escarpa i martell», «Pobresa», «Féssiu», «A un detractor», «A mos defensors», són exemples de l’adolorida expressió emocional de l’escriptor i del seu domini de l’art literari. «Sum vermis», un dels més coneguts i un veritable cant espiritual de l’home abatut per l’adversitat, o «Al crucifix» són dues mostres esplèndides de la intensitat i la qualitat mística verdagueriana.”

Parlar d’aquest llibre ens obliga a parlar del context personal en què fou escrita l’obra. Verdaguer estava reclòs a la Gleva i després de passar-hi dos anys , el 10 de maig de 1895, desobeint les ordres del bisbe i s’escapa cap a Barcelona. El càstig va ser sever, se’l privà de dir missa.

Les peces més significatives del llibre, diu Pinyol, són les de l’estiu i la tardor de 1895, escrites sota l’efecte dels molts greuges que li son fets. Per això, expressen la queixa i el sarcasme, el crit de revolta contra la injustícia que se li està fent. Perquè Verdaguer no va cedir davant del que creia que li passava per voluntat divina i no va defallir en la seva defensa, i sovint adopta tons furiosos i agres.

El to del llibre, en mots de Carles Riba, té quasi sempre una “suprema autenticitat poètica, vas des d’allò que és dolçament esperançat fins a la provocació als enemics, que amb les seves injúries li permeten justificar-se i ascendir místicament.

Segons Ricard Torrents el llibre és “ un dels conjunts més vigorosos de la poesia religiosa de Verdaguer, capaç ell sol, no tan sols de desmentir les difamacions sobre la seva capacitat creativa i la seva sinceritat moral, sinó de posar el seu nom entre els grans noms de la lírica”.  I continua “a desgrat del subtítol Llibre dels consols i de les bones intencions del pròleg, conté la revolta més descarnada, insolent i maligna que un poeta de la capacitat de Verdaguer podia escriure per plantar cara als seus detractors”

Els presentador va felicitar la curadora M. Àngels Verdaguer, per la seva tossuderia i tenacitat i va destacar que el llibre era  fruit de la tesi doctoral de l’autora. El resultat és un llibre esplèndid , finalment podem tenir una edició fiable i un estudi preliminar magnífic i aclaridor.

Pinyol va acabar felicitant el poble de Folgueroles  per ser capaç de tenir una editorial que publica l’obra crítica d’un autor com Verdaguer. Això segurament que no ho trobaríem enlloc d’Europa i va afegir: això sí que mereixeria  ser una “estructura d’estat” perquè els estats s’ocupen d’editar periòdicament l’obra dels seus clàssics per tal que cada generació la pugui fer seva!

 

Flors del Calvari, un llibre inspirat pel dolor i la ràbia
  • Flors del Calvari, un llibre inspirat pel dolor i la ràbia
  • Flors del Calvari, un llibre inspirat pel dolor i la ràbia